Resolució del Comitè de Competició 45/26

REUNIT, el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la Federació Catalana d’Escacs (FCE),

per conèixer els temes de la seva competència, i

I. ANTECEDENTS DE FET

En el transcurs del Campionat de Catalunya per Edats individual 2026 per a celebrat a Lloret de Mar (Girona), un jugador (sub10) va abandonar momentàniament la sala de joc sense autorització arbitral expressa, essent advertit per un l’àrbitre. La partida va continuar amb normalitat fins a la seva finalització, resultant vencedor l’esmentat jugador.

Amb posterioritat, l’adversari va formular reclamació davant el Comitè de Competició del Torneig (a partir d’ara CCTOR.), que va resoldre modificar el resultat de la partida, atorgant-la per perduda al jugador inicialment guanyador basant-se en un acord previ adoptat en reunió de delegats.

a. REUNIÓ DE DELEGATS:

Es va fer una reunió de delegats on, entre altres temes es va parlar de la sala de joc. A l’acta de la reunió de Delegats diu el següent:

En relació a la sala de joc:

Accés sala - Esportistes (abandonar sala un cop acabada partida, en cas contrari no emparellar següent ronda) - Els jugadors no poden abandonar la sala de joc durant la partida, si ho fan perdran la partida.

Aquest acord no va ser comunicat formalment als esportistes A l’inici de les rondes -declaració àrbitre principal el 09-04-26-, encara que sí als àrbitres abans de començar la primera ronda.

b. RECLAMACIÓ DEL DELEGAT DEL C.E. MARTORELL

Demana unificació de criteris i reclama en nom de la jugadora L.M.V.Q. que el seu adversari P.C.M. R. va abandonar la sala de joc i va rebre un avís, quan en altres casos (va ser un cas de la mateixa ronda i posterior al cas que ens ocupa i sub-12) la partida s’havia donat per perduda.

c. RESOLUCIÓ DEL COMITÈ DE COMPETICIÓ DEL CAMPIONAT

“Reunit el Comitè de Competició en data diumenge 29 de març, a les 13:00 hores, i vista la reclamació formulada pel delegat del Martorell, mitjançant la qual es sol·licita la unificació de criteris en relació amb la sortida dels esportistes de la sala de joc, aquest Comitè:

ACORDA:

Primer.— Establir la necessitat d’unificar criteris interpretatius i d’aplicació en els supòsits en què els esportistes abandonin la sala durant el transcurs de la partida.

Segon.— Imposar a l’esportista Sub10 P. C. M. R. la sanció de pèrdua de la segona ronda, per haver abandonat la sala de joc mentre la partida es trobava en curs.

Comitè de Competició

Campionat de Catalunya Individual d’Edats, 29 de març de 2026”

d. EL 07/04/2.026 RECLAMACIÓ DEL C.E. TRES PEONS A LA RESOLUCIÓ DEL CCTOR.

COMITÈ DE COMPETICIÓ FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS (A partir d’ara CC)

A la reunió telemàtica de delegats de clubs del dimecres, 25 de març, a les 20:00 hores, s’haurà

de constituir un Comitè de Competició format pel Director del Torneig i quatre representants de club de les categories Sub-10 a Sub-20 que hauran d’estar federats, un de cada delegació territorial i, sempre que sigui possible, que estiguin en actiu com a àrbitres, amb la llicència FCE en vigor, segons les directrius del CTAC (Comitè Tècnic d’Àrbitres de Catalunya).

Descripció dels fets:

La partida va iniciar a les 9:30, a las 10:10 , jugada 35 aproximadament, el jugador M.R. en el torn de joc del rival surt de la sala de joc perquè s’ofegava i necessitava prendre l’aire. Quan tornar l’àrbitre li preguntar perquè ha sortit i que no es pot fer i que no torni a fer-lo que la propera vegada perdre la partida, i li va donar un “ WARNING” (AVIS).

A les 10:45 termina la partida amb el resultat de 1-0.

A les 11:05 tinc un wassup, en el grup de delegats del torneig, de l’àrbitre principal reclamant la presencia del delegats del Tres Peons, club de M. R., i del Martorell , club de V. Q.A les 11:20 , com delegat del Tres Peons, F.F., parlo amb l’àrbitre principal i el director del torneig, i em comuniquen que si no es canvia el resultat a 0-1 el Martorell presentarà reclamació al comitè de competició del torneig.

A les 13:00 es reuneix el comitè de competició.

Mes tard el director del torneig em comunica, que la partida es donar per perduda a M.R.

No s’admetran reclamacions al Comitè de Competició del Torneig que es presentin més tard de 30 minuts després del fet reclamat. Les reclamacions s’hauran de presentar per escrit a l’àrbitre principal del torneig.

e. RECLAMACIÓ DEL C.E. SITGES en data 08/04/2026

El Club d’Escacs Sitges (hem de remarcar que el Club Sitges confon durant tot l’escrit el CCTOR i el CC de la FCE). Els CCTOR s’elegeixen abans de l’inici del torneig, i en cada torneig els seus membres són diferents, mentre que el CC és un òrgan permanent de la FCE els membres del qual han de ser ratificats per l’assemblea —no té res a veure un comitè amb l’altre—). Reclama contra la resolució del Comitè de Competició del Torneig

Petició:

Se sol·licita a l’òrgan competent de la Federació Catalana d’Escacs que, després de la consideració dels antecedents i fonaments exposats, tingui per interposat i estimi el present recurs/reclamació i, en virtut d’això, acordi:

• Declarar la nul·litat de la resolució dictada pel Comitè de Competició de data 29/03/2026, per vulneració dels principis de legalitat, tipicitat, proporcionalitat, interdicció del “non bis in idem”, seguretat jurídica, motivació suficient i correcta utilització del poder disciplinari, en els termes i per les raons desenvolupades en el present escrit.

• Restituir el resultat original de la partida corresponent a la segona ronda de la categoria Sub10 del Campionat de Catalunya Individual per Edats 2026, mantenint la victòria del jugador P. C. M. R., i ordenar la correcció de la classificació final del campionat, amb les conseqüències classificatòries que corresponguin, en la mesura que la Federació confirmi les dades de classificació aportades.

• Subsidiàriament, i per evitar problemes d’igualtat de tracte en el futur, acordar que la Federació revisi i aclareixi els criteris disciplinaris aplicables a supòsits anàlegs mitjançant els procediments normatius i reglamentaris oportuns, sense efectes retroactius sobre resultats consolidats excepte en els supòsits i termes que la normativa prevegi expressament.

f. DECLARACIÓ DE L’ÀRBITRA PRINCIPAL

1. Vam fer reunió prèvia arbitral, però no vam parlar d’aquest punt en concret, ja que donava per fet que tindríem vigilants a les portes i per tant, no es donaria el cas.

2. A la reunió de delegats, es va dir que si un jugador abandonava la sala perdria la partida. Surt anotat al document resum de la reunió, que suposo ja teniu, però adjunto per si de cas. Aquest document també el vaig proporcionar als àrbitres abans de l’inici del torneig.

3. A l’inici del torneig, es va mencionar però sense insistir gaire, és probable que només diguéssim que no es podia sortir de la sala, sense indicar la conseqüència. Entenc que amb tantes indicacions i recordatoris va poder passar per alt.

4. Després de l’incident, ens vam assegurar de dir-ho i repetir-ho abans de totes les rondes per tal que quedés clar, que si sortien perdrien la partida. Tot i això, encara es va donar algun cas més. Més endavant ja vam tenir vigilants i va deixar de passar.

5. La meva versió... Jo estava a la sala principal i em va venir el delegat de Martorell per dir-me que l’oponent de la seva jugadora havia sortit de la sala i que havia actuat un àrbitre fent una advertència. Vaig pujar a l’altra sala, vaig buscar els jugadors i els vaig veure asseguts i jugant.

Vaig parlar amb el delegat i els pares que havien vist sortir al nen. Em van explicar que el nen havia sortit i l’havien perdut de vista perquè havia baixat per les escales, però que no creien que tingués cap mala intenció. Vaig anar preguntant per saber quin àrbitre havia intervingut. Li vaig preguntar a l’àrbitre en qüestió, el Q., em va dir que el delegat l’havia advertit que el jugador havia sortit, va esperar a que tornés, i al tornar el jugador li va comunicar que necessitava prendre l’aire i que ell va optar per deixar-ho en una advertència. Després de tota la investigació, ja havia passat una bona estona del fet, no vaig voler intervenir en la partida en marxa per no causar problemes per un fet que feia estona havia passat. Vaig buscar al director del torneig, l’Ivan i li vaig explicar la situació. El vaig informar que des del meu punt de vista, havia de perdre la partida, però que a l’ haver passat estona era complicat i creia que havíem d’anar tots a la una. Ho vam estar comentant i vam valorar que com que feia estona que havia passat i que potser no havíem insistit suficient amb els jugadors a l’inici del torneig, vam optar per deixar-ho en advertència per aquella ronda i avisar que en les següents rondes suposaria la pèrdua de la partida. Mentre parlàvem de tot això, sense tenir temps d’avisar a l’equip arbitral, resulta que un jugador va sortir per agafar una galeta dels pares, un àrbitre, l’A., ho va veure i va fer-li perdre la partida. Després d’aquest fet, diria que va ser el delegat de Martorell qui em va venir a explicar que un altre jugador havia perdut amb el mateix fet. Vaig haver de preguntar als àrbitres qui havia sigut i què havia passat. No recordo l’ordre exactament, però va venir a parlar amb mi el delegat de qui havia perdut per queixar-se, va insinuar que volia posar una reclamació (tot i que finalment no ho va fer) pel fet d’haver fet perdre la partida per sortir a buscar una galeta. Vaig tornar a parlar amb el director del torneig per informar-lo que a l’actuar amb bona fe en el primer cas, ara teníem aquest problema, però creia delicat actuar i va considerar que el cas havia d’anar a comitè de competició. El delegat de Martorell va omplir el full de reclamació. Vaig parlar amb els delegats del P. per informar-los de la situació, així com perquè s’anessin mentalitzant que hi havia l’opció que perdés la partida independentment del resultat. En algun moment que desconec, la partida va finalitzar, resultant guanyador el P.. Es va reunir el comitè, va decidir de manera unànime unificar criteris, ja que s’havia comunicat a la reunió de delegats i per tant se li havia de fer perdre la partida. A posteriori, vaig insistir també a l’equip arbitral que m’informessin de casos delicats com aquests al moment, inclús abans de prendre una decisió com fer perdre la partida a algú.

Amb data 13/04/2026 el CC va acumular els expedients d’acord amb l’article 85 del Reglament de Disciplina Esportiva (a partir d’ara RDE).
I vistes les diferents aportacions de les parts i les declaracions dels àrbitres, del director del torneig i del president del CCTOR.

II. FONAMENTS JURÍDICS

LLEIS D’ESCACS DE LA FIDE

PRÒLEG
Els àrbitres tenen la competència, el judici recte i l’absoluta objectivitat… guiats per l’equitat, la lògica i la consideració de factors especials.

Article 11: La conducta dels jugadors:

11.1 Els jugadors no actuaran de manera que deshonrin el joc dels escacs.

11.2.1 El “recinte de joc” es defineix com la “zona de joc”, lavabos, sales de descans, zona de refrigeris, zona annexa de fumadors i altres llocs designats per l’àrbitre.

11.2.2 La zona de joc es defineix com el lloc on es juguen les partides d’una competició.

11.2.3 Només amb el permís de l’àrbitre es pot:

11.2.3.1 Un jugador abandonar el recinte de joc.

11.2.3.2 El jugador que està en joc sortir de la zona de joc.

Article 12: El paper de l’àrbitre

12.9 L’àrbitre pot aplicar les sancions següents:

12.9.1 una advertència;

12.9.2 augmentar el temps restant de l’adversari;

12.9.3 reduir el temps restant de l’infractor;

12.9.4 augmentar la puntuació obtinguda en la partida per l’adversari, fins al màxim possible per a aquella partida;

12.9.5 reduir la puntuació obtinguda en la partida per l’infractor;

12.9.6 declarar la partida perduda a l’infractor (l’àrbitre també decidirà la puntuació de l’adversari);
12.9.7 una multa anunciada amb antelació;

12.9.8 exclusió d’una o més rondes;

12.9.9 l’expulsió de la competició.

C.05 Reglament General de Competicions FIDE (GR)

Prefaci
Totes les competicions d’escacs es jugaran segons les Lleis dels Escacs de la FIDE (E.I.01A). El Reglament General de Competicions de la FIDE s’utilitzarà juntament amb les Lleis dels Escacs i s’aplicarà a totes les competicions oficials de la FIDE. Aquestes regles també s’aplicaran a tots els tornejos vàlids per a valoració FIDE, amb les modificacions necessàries.

S’espera dels organitzadors, els competidors i els àrbitres implicats en qualsevol competició que siguin coneixedors d’aquestes regles abans de l’inici de la competició.

Les lleis nacionals del país amfitrió tenen prioritat sobre les regles de la FIDE.

10.Procediment d’apel·lacions

10.2 En tot torneig hi haurà d’haver un Comitè d’Apel·lació (AC). El CO s’assegurarà que sigui elegit o nomenat abans de l’inici de la primera ronda, normalment durant el sorteig o la reunió tècnica. Es recomana que estigui format per un president, almenys dos membres titulars i, quan sigui necessari, dos suplents. Serà preferible que no hi hagi dos membres procedents de la mateixa federació si es tracta d’un torneig internacional. Cap membre de l’AC que estigui implicat en la disputa intervindrà en aquesta disputa. Aquest comitè tindrà un nombre senar de membres amb dret a vot. Els membres de l’AC no seran menors de 21 anys.

10.3 Un jugador o un delegat que representi un jugador o un equip pot apel·lar qualsevol decisió presa pel CA o CO o per un dels seus assistents. Aquest delegat pot ser el capità de l’equip del jugador, el cap de la delegació o una altra persona tal com es defineixi a les bases del torneig.

10.4 La reclamació haurà d’anar acompanyada d’una fiança i presentar-se per escrit dins del termini establert. Tant la fiança com el termini de presentació hauran estat fixats amb antelació. Es retornarà la fiança en cas que la reclamació prosperi. També es podrà retornar la fiança (o part d’ella) encara que la reclamació no prosperi si aquesta resulta raonable a ulls del Comitè.

Estatuts de la Federació Catalana d'Escacs

CAPÍTOL II - ÒRGANS DE GOVERN

SECCIÓ PRIMERA.- L'ASSEMBLEA GENERAL

Article 19.- L'Assemblea General és l'òrgan superior de govern i representació de la Federació Catalana d’Escacs i els acords que adopti vàlidament són vinculants per a tots els membres afiliats.

Article 23.- Són competències pròpies de l'Assemblea General les següents:

j) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts.

o) Aprovar el Reglament Jurisdiccional així com qualsevol altre que reguli l'organització o el funcionament intern de la federació.

CAPÍTOL VI - LA JURISDICCIÓ FEDERATIVA

SECCIÓ PRIMERA.- ÀMBIT TERRITORIAL, PERSONAL I MATERIAL

Article 100.- En l'àmbit territorial, la Federació Catalana d’Escacs té plena jurisdicció en tot el territori de Catalunya. Pel que fa a l'àmbit personal, resten sotmesos a la jurisdicció d'aquesta federació tots els seus directius i directives i els de les seves delegacions territorials; els i les àrbitres amb llicència federativa en vigor; les entitats afiliades a aquesta federació, així com els seus directius i directives, entrenadors i entrenadores, delegats i delegades i jugadors i jugadores.

Pel que fa a l'àmbit material, la jurisdicció de la Federació Catalana d’Escacs s'estén a l’àmbit competitiu, a l’àmbit disciplinari i a l’àmbit electoral.

SECCIÓ SEGONA.- LES FALTES I SANCIONS

Article 104.- D'acord amb el que disposa l'article anterior d'aquests estatuts, constitueix falta qualsevol conducta tipificada com a tal en el reglament disciplinari d'aquesta federació.

Article 105.- Les sancions no poden tenir mai efectes retroactius, excepte en el cas o en allò que afavoreixi els inculpats.

Igualment tampoc es pot imposar cap sanció que no es trobi reglamentàriament establerta amb anterioritat a la comissió de la falta corresponent, ni imposar tampoc una doble sanció pels mateixos fets.

Article 118.-…, quan es tracti de qüestions d'àmbit competitiu que necessitin, per al normal desenvolupament de la competició, un acord immediat de l'òrgan jurisdiccional, o bé quan es tracti d'infraccions ocorregudes amb motiu de la celebració d'una competició, susceptibles de poder ser qualificades com a faltes lleus o greus tant a les regles de joc com a la conducta esportiva, l'expedient es tramitarà per un procediment extraordinari d'urgència, regulat en el corresponent reglament federatiu, en el qual s'assegurarà sempre, com a mínim, la fase procedimental d'audiència de la persona interessada.

SECCIÓ QUARTA.- ELS I LES ÀRBITRES

Article 168.- Els i les àrbitres són les persones físiques i majors d’edat que, estan en possessió d’un títol reconegut per aquesta federació, i tenen cura de l'aplicació de les regles de joc durant les partides d’escacs ostentant la màxima autoritat dins la sala de joc.

Reglament general i de competicions de la FCE

Capítol II.

Secció 12. Conducta dels esportistes

Article 25

En les proves oficials o homologades de la FCE, caldrà que els esportistes respectin totes aquelles normes de conducta que preveu la FIDE en els seus reglaments.

REGLAMENT DE DISCIPLINA ESPORTIVA DE LA FCE

CAPÍTOL PRIMER

DISPOSICIONS GENERALS

Article 3. Àmbit Disciplinari.

1.- L'àmbit de la jurisdicció disciplinària esportiva de la Federació Catalana d’Escacs (FCE) s'estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la partida o la competició, de la conducta esportiva o de les normes de conducta associativa tipificades amb caràcter general al Decret Legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel que s’aprova el Text Únic de la Llei de l’Esport i en la resta de disposicions i en els Estatuts i reglaments de la FCE.

2.- La potestat jurisdiccional en l’àmbit disciplinari confereix als seus titulars legítims la possibilitat d’enjudiciar i, si s’escau, de sancionar, les persones o les entitats sotmeses a la disciplina esportiva, segons les respectives competències.

Article 4. Àmbit Competitiu.

1.- La jurisdicció relativa a les matèries pròpies de la competició esportiva s'estén a conèixer i resoldre aquelles qüestions de naturalesa competitiva que es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l’esport dels Escacs regulada per aquesta FCE.

2.- La potestat jurisdiccional competitiva confereix als seus legítims titulars la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que es plantegin en relació amb l'aplicació de les normes reglamentàries esportives establertes per regular les competicions federades que depenen de la FCE.

Article 5. Àrbitres i Delegats.

A) ELS ÀRBITRES.

1.- Els i les àrbitres són les persones físiques i majors d’edat que, estan en possessió d’un títol reconegut per aquesta federació, i tenen cura de l'aplicació de les regles de joc durant les partides d’escacs ostentant la màxima autoritat dins la sala de joc.

3.- Funcions:

3.1. Els àrbitres exerceixen la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari durant el desenvolupament de la competició.

3.4.L'àrbitre vetllarà per l'estricte compliment de les Lleis dels Escacs. En especial, l’àrbitre ha d’estar atent a reconèixer els comportaments que puguin vulnerar les Lleis dels Escacs, en especial, aquelles actituds tendents a l’acceptació d’informació de terceres persones (espectadors, capitans, companys d’equip o altres) o l’obtenció d’informació de qualsevol font d’informació o comunicació (com llibres, apunts o qualsevol dispositiu electrònic a tal efecte).

3.5. L'àrbitre actuarà en el millor interès de la competició. Assegurarà que es mantingui un bon ambient de joc i que els jugadors no siguin molestats. També supervisarà el desenvolupament de la competició.

3.7. Les sancions que l'àrbitre pot imposar inclouen:

advertència.
augmentar el temps de reflexió de l’adversari.
reduir el temps de reflexió de l’infractor.
incrementar la puntuació obtinguda en la partida a l’adversari de l’infractor fins al màxim possible per a aquella partida.
reduir la puntuació obtinguda en la partida a l’infractor.
declarar la partida perduda a l’infractor (l’àrbitre decidirà la puntuació de l’adversari).
expulsió de la competició.

4.- Recurs a Decisions Arbitrals:

Les decisions arbitrals poden ser recorregudes al Comitè de Competició del Torneig, quan n’hi hagi. Contra les resolucions del Comitè de Competició del Torneig es poden seguir les vies de recursos segons les disposicions del present Reglament.

B) ELS DELEGATS.

1.- Els delegats/des són els responsables del club que els hagi designat, amb el vistiplau de la Federació, en competicions oficials. Han de conèixer els reglaments, assessorar els jugadors i tramitar tots els documents oficials a la FCE.

2.- Funcions dels Delegats:

En el cas dels campionats d’edats, han de tenir cura dels menors al seu càrrec i són responsables d’atendre les seves necessitats.

Article 6. El Comitè de Competició del Torneig.

1.- És un òrgan col·legiat que resol les reclamacions formulades mitjançant el procediment immediat durant la competició amb referència a qualsevol assumpte relacionat amb el desenvolupament d’una partida en concret.

2.- El Comitè de Competició del Torneig es constituirà abans de l’inici de la competició i estarà format per:

El director del torneig que n’actuarà com a president.
Dos representants dels jugadors, sempre que no siguin part interessada, designats de la forma que l’organitzador estimi convenient. Per aquest cas s’escolliran, prèviament, dos suplents.

En cas que els jugadors designats siguin menors d’edat, seran els seus delegats qui formin part del Comitè en representació d’aquests.

3.- Les seves decisions no poden tenir efectes més enllà de la competició en la què les han dictat i es poden recórrer davant el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE.

Article 10. Exercici de la Potestat Jurisdiccional Esportiva en l’Àmbit Disciplinari.

L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari correspon:

Als jutges i àrbitres durant el desenvolupament de la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada disciplina esportiva o per les específiques aprovades per la competició de què es tracti.

Article 11. Exercici de la Potestat Jurisdiccional en l’Àmbit de la Competició.

L'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit de la competició correspon:

c) Al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE i, en segona instància, al Comitè d’Apel·lació de la mateixa, en l’àmbit de la competició federada

Article 13. Classificació de les Infraccions.

2.- Són infraccions a la conducta esportiva les accions o omissions contràries al disposat en les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportiva, siguin o no comeses durant el transcurs d'una competició de caràcter federativa.

Article 14. Competències.

Als òrgans esmentats en els articles 7 i 8, els corresponen les competències, en matèries competitives, següents:

Alterar el resultat d’una partida o competició en cas de que en aquest resultat hagin tingut influència circumstàncies excepcionals sobrevingudes, incloent infraccions de caràcter greu i molt greu, així com casos de conflicte d’interessos de jutges, àrbitres, delegats o altres.

l. Tot allò que, en general, afecti les competicions subjectes a la seva jurisdicció.

Article 16. Principis Sancionadors.

INFRACCIONS I SANCIONS

Article 19. Classificació de les Infraccions de la Conducta Esportiva.

Article 25. Tipologia de Sancions.

Per raó de les infraccions tipificades en aquest Reglament, poden imposar-se les següents sancions:

L’avís.
L’amonestació pública.
La suspensió o inhabilitació temporals.
La privació definitiva o temporal dels drets d’associat o associada.
La privació definitiva o temporal de la llicència federativa.
La inhabilitació a perpetuïtat.
La multa.
La clausura del recinte esportiu.
Ix. La prohibició d’accés als recintes esportius.
La pèrdua de la partida o la desqualificació en la partida.
La pèrdua de punts o de llocs en la classificació.
La pèrdua o el descens de categoria.

3.- Corresponen a les infraccions lleus:

Article 43. Audiència de l’Interessat.

Les sancions disciplinàries només podran imposar-se en virtut d'expedient, en tot cas amb audiència dels interessats, als quals es garantirà l'assistència de la persona que designin, i a través de resolució motivada.

ELS PROCEDIMENTS JURISDICCIONALS

Subsecció primera: Disposicions generals

Article 53 bis

1. Tota reclamació haurà d'anar acompanyada d'un dipòsit d'una fiança en metàl·lic de 50,00.- EUROS.

2. S’exceptua a l’àrbitre en l’exercici de la seva feina.

3. Les fiances seran retornades en els següents casos:

Si s'estima la reclamació inicial formulada.
Si s'estimen qualsevol dels recursos.
Facultativament, l'òrgan competent pot acordar retornar la fiança dipositada encara que s'hagin desestimat les reclamacions, en cas que no s'apreciï temeritat o intencionalitat antiesportiva en el plantejament de la mateixa.

4. Les fiances no retornades quedaran a disposició de la FCE.

Subsecció segona : El procediment immediat

Article 54.

Els participants (jugadors i delegats, quan els participants siguin menors d’edat i quan la competició sigui per equips) en competicions esportives oficials de la FCE i/o homologades per la FCE, que siguin avaluables pel sistema estàndard d’ELO català, podran formular reclamació amb referència a qualsevol assumpte relacionat amb el desenvolupament de la partida de la que formin part, davant el Comitè de Competició del Torneig.

Article 55.

Les reclamacions formulades, hauran de presentar-se trenta minuts després de l’incident.

Article 56.

1.- Les reclamacions a les quals es refereix l’article anterior, hauran de formular-se mitjançant un escrit signat i presentar-se davant el Comitè de Competició del Torneig en els terminis establerts i exclusivament per les persones especificades a l’article 54.

2.- Les reclamacions han de contenir:

a. el nom i cognoms de la persona física o denominació social de la persona jurídica, amb expressió, en el seu cas, del nom i cognoms del seu representant.

b. Les al·legacions que s’estimin escaients, així com les proposicions de proves en què basin els seus raonaments.

c. Les pretensions que es dedueixin de les al·legacions, raonaments i preceptes.

3.- No seran admeses les reclamacions que no compleixen amb qualsevol dels requisits exigits.

4.- Les reclamacions formulades seran resoltes de manera immediata pel Comitè per majoria simple i, en cas d’empat, el vot del president és diriment.

5.- Les seves resolucions seran notificades als reclamants, també de manera immediata i per escrit, on consti la decisió i terminis de recurs, així com l’òrgan per conèixer de l’esmentat de recurs.

6.- Així mateix, les resolucions, juntament amb la resta de l’expedient, seran elevats al Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE.

7.- Les decisions del Comitè de Competició del Torneig no poden afectar més enllà dels dies i partides que formin part de la competició per la qual ha estat constituït.

Article 57.

1.- L’òrgan competent per conèixer dels recursos contra les decisions del Comitè de Competició del Torneig és el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva de la FCE, i el termini per recórrer és de tres dies hàbils, a comptar des de la notificació de la resolució recorreguda.

2.- El recurs ha de tenir el contingut mínim previst a l’article anterior per qualsevol reclamació. No seran admeses les reclamacions que no compleixen amb qualsevol dels requisits exigits.

3.- Els recursos formulats seran resolts pel Comitè de Competició i Disciplina Esportiva en els terminis i en la forma establerta en les disposicions d’aquest Reglament, relatives als procediments d’urgència i les seves resolucions seran notificades als reclamants on consti la decisió i terminis de recurs, així com l’òrgan per conèixer de l’esmentat de recurs.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA: Remissió normativa

Seran d’aplicació i formaran part de la normativa interna de la FCE les següents normatives de la FEDA i FIDE, sempre que no siguin contràries a la normativa catalana vigent en l’àmbit esportiu i a la pròpia normativa interna de la FCE:

Estatuts.
Reglament de Disciplina.
Reglament General.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

Aquest Reglament solament podrà ser modificat mitjançant acord de l’Assemblea General de la FCE, d’acord amb el que disposen els Estatuts de la FCE.

La Circular CAT/EBA 16/2026 Bases del Campionat de Catalunya Individual per Edats de Sub8 a Sub20.

1. PREMIS PER A CADA CATEGORIA

1r classificat Trofeu
2n classificat Trofeu
3r classificat Trofeu
1a classificada Trofeu
Medalla del 4t al 8è

(Els premis són acumulables)

Gratuïtats

El 1r classificat de la general de cada categoria tindrà el dret de participar l'any següent amb les seves despeses pagades a l'hotel oficial.

La 1a esportista classificada de cada categoria sempre que es trobi entre els 10 primers classificats de la general, tindrà el dret de participar l'any següent amb les seves despeses pagades a l'hotel oficial.

Les places són nominatives i intransferibles.

CLASSIFICACIÓ PER AL CAMPIONAT D’ESPANYA INDIVIDUAL Sub8 a Sub18

El 1r classificat de cada categoria tindrà la inscripció pagada al Campionat d'Espanya d'edats 2026 (en modalitat tradicional). En el cas del Sub20, el Campionat d’Espanya Absolut 2026.

Els tres primers classificats i la primera classificada tindran una ajuda del 100% de les despeses de l'estada a l'establiment determinat per la FCE pel Campionat d'Espanya 2026 de la seva categoria, sempre que hagin fet mínim la meitat dels punts.

La segona classificada rebrà una ajuda del 100% de les despeses de l'estada a l'establiment determinat per la FCE pel Campionat d'Espanya 2026 de la seva categoria sempre que hagi fet la meitat dels punts.

En cas que una esportista quedi entre els 3 primers de la general, la seva plaça passaria íntegra al següent classificat de la general.

III. QUESTIONS PRÈVIES

La Circular del Campionat d’Edats a les seves DISPOSICIONS FINALS Diu: “Qualsevol punt no previst en les presents bases es resoldrà aplicant la normativa de la FIDE per la regulació de torneigs vàlids per ELO FIDE i Títols Internacionals i el Reglament General de Competicions de la Federació Catalana d’Escacs”. Aquesta prevalença de la normativa FIDE xoca de ple amb el que diu la nostra reglamentació i amb el que diu la pròpia FIDE.
El Reglament de Disciplina Esportiva de la FCE (RDE), a la seva DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA: Remissió normativa: Seran d’aplicació i formaran part de la normativa interna de la FCE les següents normatives de la FEDA i FIDE, sempre que no siguin contràries a la normativa catalana vigent en l’àmbit Esportiu, Llei de l’Esport Català, i a la pròpia normativa de la FCE:
1. Estatuts
2. Reglament de Disciplina.
3. Reglament General.

3. Però també cal recordar el que diu la pròpia FIDE:

C.05 Reglament general de competicions FIDE (GR) al Prefaci diu:

Les lleis nacionals del país amfitrió tenen prioritat sobre les regles de la FIDE.

I després (les bases) cita el Reglament General de Competicions (a partir d’ara RGC), precisament el reglament on menys precisió hi ha pel que fa al comportament dels jugadors (article 25), davant de l’exhaustiva relació que fa el RDE.

Per això recomanem a la FCE que en les pròximes circulars simplement copiï la disposició addicional primera: remissió normativa existent al nostre RDE.

Haver posat la disposició addicional primera: remissió normativa en lloc del que hi consta hauria evitat problemes.

Els àrbitres, no sabem ben bé si guiats per la referència a la reglamentació de la FIDE, han obviat el fet que la nostra legislació és preferent.

Així mateix, com diu l’àrbitra principal, no es van reunir per tractar temes normatius; si ho van fer amb els delegats —es tractarà més avall el tema de la reunió—. A aquest CC li sembla estrany que, havent-hi vuit àrbitres —que poden tenir en situacions iguals postures interpretatives diferents, tot i que no hauria de ser així—, no es reuneixin per unificar criteris, independentment de si s’havia pensat posar vigilants o no a la porta o portes. Que la decisió que es pren a la reunió entre els àrbitres i els delegats no es comuniqui amb tota claredat a l’inici de cada ronda indica una manca de previsió, sobretot per la gravetat del càstig.

Els àrbitres també diuen que sortir de la sala és per evitar possibles ajudes externes, però cal tenir en compte la presumpció d’innocència.

Els diferents àrbitres, en les respostes a les preguntes d’aquest CC, han esgrimit sempre l’article 12 de les lleis de la FIDE per defensar que l’esportista que sortís de la sala sense permís arbitral perdés la partida. Aquesta mateixa relació de l’article 12 de la FIDE té la seva correspondència a l’article 25 del RDE. És a dir, l’àrbitre pot imposar una de les sancions de l’article 12 de la FIDE, però, com diu el pròleg de les lleis de la FIDE:

Lleis dels escacs de la FIDE

Pròleg
Els àrbitres tenen la competència, el judici recte i l’absoluta objectivitat… guiats per l’equitat, la lògica i la consideració de factors especials.

És a dir, ha d’existir proporcionalitat entre la falta comesa i la pena imposada, i més quan el càstig és un dels dos més greus que pot imposar un àrbitre en un torneig —l’altre és l’expulsió del torneig—; amb l’agreujant que la interpretació arbitral no té suport jurídic (enlloc de les lleis de la FIDE es diu que perd la partida qui surt de la sala sense permís de l’àrbitre —és a dir, amb permís sí que es pot sortir—), remetent-se a uns quadres, on es diu que l’àrbitre pot castigar amb aquest article qualsevol infracció que no estigui contemplada a les lleis de la FIDE, que no existeixen a la legislació i que aquest CC no sap d’on surten. No tenen cap valor normatiu i, per descomptat, els àrbitres no els haurien de tenir en compte mai.

Perquè implicaria que la FIDE està infringint un principi bàsic del dret sancionador —cosa que no fa—, on regeix el principi “nulla poena sine lege”, (no hi ha pena sense llei), tal com es pot comprovar en el dret europeu, la nostra Constitució, l’Estatut de Catalunya o simplement la Llei de l’Esport catalana i la nostra pròpia legislació federativa.

Les Lleis de la FIDE només s’apliquen si les nostres lleis no contemplen el supòsit, cosa difícil, ja que la nostra normativa és exhaustiva i garantista en la relació de possibles infraccions (entre elles contempla la sortida de la sala com a falta lleu —article 19.3.m del RDE—). La decisió correcta és la que va prendre l’àrbitre auxiliar, el senyor JCV. I com diu l’àrbitra principal en una de les seves declaracions, el més lògic hauria estat deixar-ho en advertència i comunicar el que implica sortir de la sala sense permís per a les següents rondes. No hauria estat legal (donar la partida per perduda), però almenys coherent.

Recordar que els àrbitres interpreten la llei, aplicant els principis esmentats més amunt de la FIDE, que també estan a la nostra legislació, però no fan la llei.

Però el tema més greu per a aquest comitè sorgeix de la reunió telemàtica del dia 25/03/2026 entre els àrbitres i els delegats per tractar certs temes relacionats amb el campionat, en la qual es decideix:

Accés a la sala:

Els esportistes no poden abandonar la sala de joc durant la partida; si ho fan, perdran la partida.

En les bases del campionat i en el RDE —article 5— es deixa clar què poden fer els delegats i els àrbitres.

ELS ARBITRES I DELEGATS (Article 5. Àrbitres i Delegats.

A) ELS ÀRBITRES.

B) ELS DELEGATS.

2.- Funcions dels Delegats:

En el cas dels campionats d’edats, han de tenir cura dels menors al seu càrrec i són responsables d’atendre les seves necessitats.),
Resulta que en aquella reunió tant els àrbitres com els delegats s’atribueixen unes competències legislatives, que no tenen, ja que els primers han d’interpretar la normativa ja existent i els segons tenen les seves funcions clarament delimitades; en cap cas poden elaborar un reglament nou o modificar-ne un d’existent, competència exclusiva de la nostra assemblea (article 23, punts “j i o” dels estatuts; i disposició final segona del RDE).
A més, encara que les bases del torneig diguessin que el fet de sortir de la sala implica perdre (cosa que no fan), tampoc no es podria sancionar el jugador per aquest motiu, ja que la circular estaria infringint el nostre RDE, cosa que no pot fer, pel principi de jerarquia normativa: una circular mai no pot anar en contra d’una norma superior, ni molt menys derogar o reformar la nostra legislació a través d’ella, ja que això suposaria sostreure les competències que tenen en exclusiva les assemblees.
d.En conclusió, les reunions entre àrbitres i delegats mai no poden servir per al que han servit aquesta vegada, ja que les seves decisions no tenen cap valor jurídic i la pèrdua de la partida no s’hauria d’haver aplicat mai.
Els Comitès dels Torneigs han d’actuar basant-se en els principis bàsics del dret sancionador tal com indiquen els nostres reglaments (articles 16, 53 a 58 del RDE), i per acceptar una reclamació s’han de complir tots els requisits del procediment immediat, inclosa la fiança prevista a l’article 53 bis —disposicions generals que són d’aplicació en tots els procediments—.

Així mateix, les resolucions han d’estar motivades amb el suport legislatiu vigent, citant-lo a la resolució, sigui una llei o un reglament i l’article aplicat. Tot torneig té l’obligació de disposar d’un exemplar de la legislació, que els membres del Comitè de Competició del Torneig han de consultar i després reflectir a la resolució, donant suport jurídic a la seva argumentació, ja que si no és així es deixa les parts en indefensió, i alhora s’evita caure en irretroactivitat o en el “non bis in idem”.

A més, les resolucions ha d’indicar a quin òrgan superior es pot recórrer i el termini per fer-ho.

IV CONSIDERACIONS

A) La reclamació del delegat del C.E. Martorell, es va realitzar quan una altra àrbitra va donar per perduda la partida a un altre jugador sub-12, al voltant de les onze del matí, (segons la versió de l’àrbitre adjunt, que va ratificar la decisió de l’àrbitra).

El Delegat del C.E. Martorell només reclama la unificació de criteris —en sí no demana que es doni per perduda la partida-.

Evidentment, com diu l’àrbitra principal, la unificació de criteris arbitrals s’ha de fer per a la ronda següent i després d’anunciar-ho fefaentment.

La reclamació del delegat del C.E. Martorell que origina el procediment va incomplir la normativa del Procediment immediat del Reglament de Disciplina de la Federació Catalana d’Escacs. I per aquest motiu no hauria d’haver estat admesa la reclamació per part del Comitè de Competició del torneig. Els motius per no admetre la reclamació són els següents:

Va entrar fora de termini; el fet es produeix a les 10:10 (relació feta pel delegat del Tres Peons i la partida acaba a les 10:45 i no desmentida per ningú) i la reclamació, com a molt d’hora, és a les 11:25 (dit pel propi delegat del Martorell a pregunta d’aquest CC en la seva contestació del 21/04/2026). Encara prenent com a referència l’hora en què va acabar la partida, la denúncia seria extemporània, ja que hi ha 30 minuts des que es produeix el fet per presentar la reclamació.
Tota reclamació ha d’anar acompanyada d’una fiança de 50€ (Art. 53 bis del RDE i Art. 10.4 DEL C.05 Reglamento General de Competicions FIDE (GR) “La reclamació haurà d’anar acompanyada d’una fiança i presentar-se per escrit dins del termini establert”. L’article 53 bis es troba situat al: capítol setè, els procediments jurisdiccionals, subsecció primera: disposicions generals, amb la qual cosa queda inclòs el procediment immediat que és el d’aplicació als tornejos. I no es va fer.

Cal remarcar que ningú ha de dir als delegats quins són els requisits per fer una reclamació ni si han de pagar fiança, ja que això està a la legislació i és obligació dels delegats conèixer-la (és una de les seves obligacions). Evidentment, la fiança s’ha de lliurar al director del torneig, que és el representant de l’organització.

Si no es compleixen tots els requisits exigits per l’article 56 (que és el que passa), no es pot acceptar la reclamació.

B) Així mateix, la reclamació del Club Tres Peons (va ser presentada a aquest CC el 07/04/2026) està fora de termini. L’article 57.1 exigeix que la reclamació es faci en els següents “tres dies hàbils, a comptar des de la notificació de la resolució recorreguda” (la resolució recorreguda és del 29/03/2026).

C) També, la reclamació del Club Sitges (va ser presentada a aquest CC el 08/04/2026) està fora de termini. L’article 57.1 exigeix que la reclamació es faci en els següents “tres dies hàbils, a comptar des de la notificació de la resolució recorreguda” (la resolució recorreguda és del 29/03/2026).

D) Al marge de què les reclamacions han entrat fora de termini, la reglamentació principal de la Competició, que són la reglamentació de la Federació Catalana d’Escacs, contempla que abandonar la sala joc ÉS FALTA LLEU, (Art. 19.3 m del Reglament de Disciplina Esportiva) i no es pot castigar amb la pèrdua de la partida, ja que les faltes lleus només es poden castigar segons art. 25.3 (tipologia de sancions lleus del Reglament de Disciplina esportiva).

V. RESOLUCIÓ

Anul·lar la resolució del Comitè de Competició del torneig.
Mantenir la decisió arbitral d’advertir a l’esportista que va sortir de la sala de joc. Es reconeix la validesa de la decisió arbitral adoptada durant la partida.
Modificar la classificació general del campionat sub-10.
Restituir el resultat original de la partida, amb victòria del jugador P.C.M.R., que ocuparia la segona posició "ex aequo" K.B. a la classificació general del campionat, i restituir-li l’Elo.
Mantenir la classificació de la jugadora L.M.V.Q., que es va veure implicada involuntàriament en les diferents resolucions arbitrals i del CCTOR, i no pot ser perjudicada. Aquesta primera posició serà compartida “ex aequo” amb la jugadora M.D.A. del C.E. Sitges. Així mateix, mantenir-li l’Elo que hagi aconseguit.
Atorgar al jugador P.C.M.R. un trofeu de subcampió de Catalunya sub-10 i incloure’l a la llista oficial del campionat.
Atorgar a la jugadora M.D.A. un trofeu de campiona de Catalunya sub-10 i incloure-la a la llista oficial del campionat.
Atorgar plaça per al Campionat d’Espanya al jugador P.C.M.R. amb els privilegis que cita la circular CAT/EBA 16/2026, sense que el tercer classificat en resulti perjudicat (les places són per al 1r, els dos segons i el tercer).
Atorgar plaça per al Campionat d’Espanya a les dues jugadores classificades “ex aequo” en primera posició i a la tercera (que passa a ser segona) E.B.B., amb els privilegis que cita la circular CAT/EBA 16/2026 (les places són per a les dues primeres i la segona).
Retornar la fiança als clubs Tres Peons i Sitges.

Contra aquesta resolució pot interposar-se en el termini màxim de 6 dies hàbils següents a la notificació de l’acte impugnat davant el Comitè d’Apel·lació de la Federació Catalana d’Escacs.

Comitè de Competició de la FCE

Barcelona, 13 de maig de 2026