Expedient: 03/2026
Recorrent: Club Centre d’Esports Agustí. (C.E. A.)
Representant del recorrent: Sr. J. R. C.
contra Resolució del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva 25/2026
de la FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Ponent: Sr. Roger Rodriguez Font
I. ANTECEDENTS DE FET
Primer. En data 1 de febrer de 2026 es va disputar l’encontre C.E. Mollet “B” – C.E. A., corresponent a la 3a ronda de la Lliga Catalana, Segona Divisió (Grup Barcelona), en competició oficial federativa.
Segon. Abans de l’inici de l’encontre es va procedir a l’intercanvi del full d’alineació i a la confecció de l’acta manual com a document oficial de la jornada, essent signada pels delegats. En aquesta acta no consta cap incidència, protesta, reserva ni reclamació del C.E. A. relativa a l’ordre de forces, la col·locació dels esportistes als taulers o qualsevol irregularitat de l’alineació.
Tercer. El recorrent sosté posteriorment que, en l’alineació efectivament realitzada pel C.E. Mollet “B”, als taulers 9 i 10 s’hauria produït una inversió respecte l’Ordre de Forces oficial aprovat per la FCE (jugadors núm. 23 i 24), invocant vulneració de l’article 91.3 del Reglament General de Competicions (alineació per estricte ordre de forces).
Quart. El recorrent exposa que l’alineació “real” als taulers 9 i 10 va correspondre als esportistes D. M. S. i J. L. P., i que l’ordre oficial d’aquests esportistes a l’Ordre de Forces era el núm. 24 i el núm. 23, respectivament.
Cinquè. El recorrent al·lega que el C.E. Mollet “B”, com a equip local, va presentar el full d’alineació i va redactar l’acta manual consignant dades que no coincidien amb l’Ordre de Forces oficial, i que concretament hauria “alterat” l’ordre de dos esportistes i hauria consignat un ELO fictici per donar aparença de correcció. En el seu escrit, el recorrent afirma que a l’acta manual signada constava:
— Tauler 9: D. M. S. (Ordre 23) amb ELO “inventat” 2963 (i també referit al recurs com 2063 en altres passatges)
— Tauler 10: J. L. P. (Ordre 24) ELO 2060
Sisè. El recorrent sosté que aquesta “aparença” hauria impedit detectar la irregularitat en el termini ordinari, motiu pel qual ni es va anotar incidència a l’acta ni es va impugnar dins termini. Alhora, al·lega que, en transcriure l’acta manual a l’acta digital, el Mollet “B” hauria detectat l’incompliment però “res no va dir”, i que tampoc la Federació ho va detectar.
Setè. Consta que el C.E. A. va presentar reclamació/denúncia davant el Comitè de Competició i Disciplina Esportiva en data 26 de febrer de 2026, amb dipòsit de la fiança corresponent, sol·licitant, entre d’altres, que s’acordin les conseqüències esportives sobre el resultat del matx (0-10) i que s’apreciï mala fe del Mollet “B”.
Vuitè. El Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, mitjançant Resolució 25/2026 de 2 de març de 2026, va acordar arxivar la reclamació per extemporaneïtat i no retornar la fiança.
Novè. El recorrent interposa recurs d’apel·lació contra la Resolució 25/2026 i, subsidiàriament, sol·licita “revisió per fet nou determinant”. En síntesi, demana:
(a) que es declari alineació indeguda per vulneració de l’article 91.3 del Reglament General;
(b) que es declari nul·la la Resolució 25/2026;
(c) que s’acordin les conseqüències esportives (assignació del resultat 0-10);
(d) subsidiàriament, revisió per fet nou determinant;
(e) i que s’insti procediment disciplinari per la consignació incorrecta de dades en acta, “arribant fins i tot a l’eliminació del Mollet B”.
Desè. El recurs invoca, a més, consideracions de dret administratiu general (inclosa referència a la Llei 39/2015 i al seu art. 47), principis com integritat de la competició, bona fe, prohibició del frau, així com el principi de “confiança legítima”, citant criteris atribuïts al TAD.
Onzè. Consta igualment que l’escrit de recurs s’interposa amb posterioritat a la publicació al web de la FCE de la Resolució del Comitè d’Apel·lació 02/2026, resolució en la qual aquest òrgan va fixar criteris sobre preclusió per extemporaneïtat palmària i sobre apreciació de temeritat en l’ús instrumental dels procediments federatius.
Dotzè. A efectes estrictament valoratius del component subjectiu de les imputacions disciplinàries (frau/mala fe), es fa constar com a dada objectiva i pública —cognoscible al web de la FCE— que l’ELO 2063 atribuït en l’acta a l’esportista D. M. S. coincideix amb l’ELO publicat a la llista d’avaluació catalana de novembre de 2025, fet compatible amb un error administratiu d’arrossegament o transcripció i incompatible amb la idea d’un “ELO inventat” com a estratègia d’engany deliberat.
II. FONAMENTS DE DRET
1) Competència i marc de revisió
Aquest Comitè d’Apel·lació resol en segona instància federativa. L’objecte del recurs és revisar la correcció de la Resolució 25/2026, principalment fundada en una qüestió prèvia i determinant: l’extemporaneïtat (preclusió) de la reclamació.
2) Delimitació estricta: àmbit competitiu vs àmbit disciplinari
Aquest Comitè separa expressament:
(i) l’àmbit COMPETITIU: efectes esportius de l’encontre (resultat, punts, declaració d’alineació indeguda amb conseqüències classificatòries); i
(ii) l’àmbit DISCIPLINARI: imputacions de mala fe/frau/falsejament i petició de mesures disciplinàries.
Aquesta distinció és essencial: cap pretensió disciplinària pot operar com a “porta del darrere” per reobrir un resultat competitiu ja preclòs.
A) ÀMBIT COMPETITIU: INADMISSIBILITAT PER EXTEMPORANEÏTAT (PRECLUSIÓ)
3) Terminis preclusius: garantia de seguretat jurídica i estabilitat competitiva
El règim federatiu fixa terminis breus i preclusius:
— Reglament General de Competicions: art. 22.5.1 (72 hores) per reclamació/al·legacions/annexos des del moment en què es genera la incidència o el motiu de reclamació.
— Reglament de Disciplina: art. 62 (48 hores), amb admissió excepcional fora de termini només per impossibilitat objectiva i acreditada.
Aquests terminis són la condició que impedeix que els resultats quedin permanentment oberts i impugnables, amb afectació directa a tercers clubs i al desenvolupament regular del campionat.
4) Extemporaneïtat palmària i incontrovertible
L’encontre es va disputar el 01/02/2026 i la reclamació es presenta el 26/02/2026. La reclamació competitiva és manifestament extemporània i, per tant, processalment inviable, en excedir de forma flagrant qualsevol termini aplicable (48/72 hores).
5) Rebuig del desplaçament del dies a quo (“coneixement posterior” i “aparença de regularitat”)
El recorrent pretén desplaçar el dies a quo al moment en què diu haver pres coneixement posterior o per tercers. Aquest plantejament és inadmissible:
5.1. Diligència mínima exigible als delegats
El Reglament General imposa als delegats l’obligació d’intercanviar el full d’alineació i comprovar la correcta alineació i col·locació als taulers (art. 91.2), i fixa l’obligació d’alinear per estricte ordre de forces (art. 91.3). La verificació de la regularitat de l’alineació és una càrrega mínima de diligència reglamentària. La manca de comprovació o una comprovació insuficient no equivalen a “força major” ni a “impossibilitat” en el sentit estricte de l’art. 62 del Reglament de Disciplina.
5.2. Cognoscibilitat objectiva del “motiu de reclamació”
El “motiu de reclamació” (esportistes efectivament asseguts als taulers 9 i 10 i la seva correlació amb l’ordre de forces) era verificable in situ el mateix dia de l’encontre. L’Ordre de Forces és una dada federativa accessible i contrastable. En conseqüència, el recorrent podia actuar dins termini amb diligència ordinària.
5.3. Risc sistèmic: impugnació indefinida
Acceptar que el termini comença quan un club “ho descobreix” posteriorment instauraria un sistema d’impugnació potencialment indefinit, incompatible amb la preclusió reglamentària i amb la seguretat jurídica del campionat.
6) Improcedència de la “revisió per fet nou” per reobrir efectes competitius
La invocació de “revisió per fet nou” no pot operar com a via per neutralitzar terminis preclusius competitius clars, i menys encara quan el suposat element és perfectament contrastable amb diligència ordinària en el moment del matx o dins el termini immediat posterior. La remissió genèrica a la Llei 39/2015 i a l’art. 47, sense identificació d’un mecanisme de revisió previst a la normativa federativa aplicable i sense base per superar la preclusió, no pot prosperar.
7) Conseqüència en via competitiva
S’acorda la INADMISSIÓ de totes les pretensions competitives del recurs (declaració d’alineació indeguda amb efectes esportius i alteració del resultat), i la confirmació del criteri d’arxiu per extemporaneïtat de la Resolució 25/2026.
B) TEMERITAT I FIANÇA (art. 53 bis)
8) Temeritat qualificada per extemporaneïtat palmària
L’art. 53 bis del Reglament de Disciplina estableix la fiança i habilita la devolució (o facultativament també si es desestima, quan no hi hagi temeritat). En aquest cas, la temeritat és clara i qualificada:
— Extemporaneïtat extrema en una matèria de termini curt i conegut.
— Inexistència d’impediment objectiu acreditat.
— Intent d’eludir la preclusió mitjançant artifici procedimental (“fet nou”).
— I, especialment, interposició del recurs en un context en què ja era públic el criteri d’aquest Comitè (Resolució 02/2026) sobre la improcedència d’impugnacions tardanes i sobre l’apreciació de temeritat per extemporaneïtat palmària.
Conseqüència: confirmació de la no devolució de la fiança.
C) ÀMBIT DISCIPLINARI: REBUIG DE LES IMPUTACIONS I TEMERITAT DE LA PETICIÓ DISCIPLINÀRIA
9) Presumpció de bona fe i exigència de prova
La bona fe es presumeix. La mala fe o el frau exigeixen prova suficient del component subjectiu. L’escrit del recorrent atribueix connotacions d’engany (“frau”) sense base probatòria idònia. La discrepància documental, per si sola, no acredita dol ni voluntat d’ocultació.
10) Dada objectiva pública que desmunta la tesi de “frau”
La coincidència entre l’ELO 2063 consignat a l’acta i l’ELO publicat al web federatiu a la llista d’avaluació de novembre de 2025 (dada pública i cognoscible) és incompatible amb la idea d’un “ELO inventat” com a estratègia deliberada d’engany, i és coherent amb un error administratiu d’arrossegament o transcripció. En conseqüència, la qualificació de “frau” —amb connotacions d’engany voluntari— és manifestament desproporcionada.
10) Sobre l’afirmació d’un “avís” automàtic del sistema web: falsedat i irrellevància
El recorrent fonamenta part del relat en la idea que el sistema web d’actes de la FCE avisa automàticament o emet necessàriament un senyal d’error davant una possible alineació indeguda. Aquesta afirmació és falsa: el sistema no emet necessàriament cap avís ni bloqueig automàtic per aquesta sola circumstància.
En tot cas —i això és determinant— encara que existís algun tipus d’avís, aquest extrem no tindria transcendència jurídica per (i) superar la preclusió dels terminis competitius, ni (ii) acreditar el component subjectiu de frau. El compliment dels terminis i la càrrega de diligència del delegat no depenen de l’existència o no d’una funció informàtica d’alerta.
11) Temeritat de la petició disciplinària extraordinària
La sol·licitud de mesures disciplinàries extraordinàries (inclosa l’eliminació) és temerària: pretén substituir per via sancionadora allò que és inadmissible en via competitiva; es fonamenta en imputacions greus sense prova suficient; i ignora dades públiques cognoscibles incompatibles amb la tesi d’engany deliberat.
C) TEMERITAT I FIANÇA (art. 53 bis)
12) Temeritat qualificada per extemporaneïtat palmària
La temeritat és clara i qualificada: reclamació setmanes fora de termini (48/72 hores), sense impediment objectiu acreditat, i intent d’eludir la preclusió mitjançant artificis (“fet nou”), tot interposant-se el recurs quan ja era públic el criteri d’aquest Comitè (Resolució 02/2026).
Conseqüència: confirmació de la no devolució de la fiança.
13) Reprovació expressa per ús indegut del procediment
No és acceptable utilitzar els procediments federatius per reobrir resultats preclusos ni per llançar acusacions de frau sense prova suficient. Aquesta pràctica perjudica i tensiona indegudament el bon ordre esportiu, desvirtua la finalitat legítima dels mecanismes de reclamació i recurs, i obliga els òrgans jurisdiccionals federatius a dedicar recursos a plantejaments manifestament improcedents en detriment de la resta d’assumptes que sí requereixen tutela immediata. Així mateix, fomenta una litigiositat antiesportiva i crea inseguretat jurídica per a tercers clubs i per al desenvolupament regular de la competició.
III. PART DISPOSITIVA
Per tot l’exposat, el COMITÈ D’APEL·LACIÓ DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
ACORDA:
Primer. INADMETRE el recurs en tot allò relatiu a la declaració d’alineació indeguda amb efectes esportius i a l’alteració del resultat de l’encontre, per extemporaneïtat palmària i preclusió dels terminis aplicables.
Segon. DESESTIMAR íntegrament les pretensions disciplinàries del recurs (mala fe/frau i petició de mesures disciplinàries), per manca de prova suficient que desvirtuï la presumpció de bona fe i per resultar desproporcionada la qualificació de frau, en particular atenent la coincidència de l’ELO 2063 amb el publicat a la llista d’avaluació de novembre de 2025, dada pública i cognoscible al web de la FCE, així com per la falsedat i manca de transcendència del relat relatiu a un suposat avís automàtic del sistema web.
Tercer. DECLARAR la temeritat del plantejament competitiu extemporani i CONFIRMAR la decisió de NO retornar la fiança dipositada, d’acord amb l’article 53 bis del Reglament de Disciplina.
Quart. DECLARAR temerària la sol·licitud de mesures disciplinàries extraordinàries contra el C.E. Mollet “B” (inclosa l’eliminació), pels motius exposats als Fonaments 11 i 12.
Cinquè. CONFIRMAR i RATIFICAR íntegrament la Resolució 25/2026 del Comitè de Competició i Disciplina Esportiva, de 2 de març de 2026.
Aquesta resolució esgota la via federativa. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs davant el Tribunal Català de l’Esport en el termini de DEU (10) dies hàbils a comptar de l’endemà de la seva notificació.
Aquesta resolució serà notificada a:
— Club Centre d’Esports Agustí
— Club d’Escacs Mollet
Barcelona, 10 de març de 2026